Lesions del cartílag
Què és el cartílag?
És l’estructura que recobreix l’os a nivell de l’articulació. És avascular (no rep reg sanguini) i aneural (no posseeix nervis). Té una gran capacitat per resistir i transmetre les forces a què està sotmesa l’articulació.
Com tractar-les?
La seva capacitat de regeneració és escassa o nul·la, estant sotmesos a un procés degeneratiu que desemboca a la pèrdua de la funcionalitat de l’articulació i dolor en fases molt avançades.
En fases inicials, són lesions indolores pel fet de no tenir terminacions nervioses. Començarem a notar dolor quan la lesió afecti la capa més profunda de cartílag, que està en contacte amb l’os subcondral. En definitiva, quan una lesió al cartílag és dolorosa, haurem d’interpretar que la lesió ja és avançada, i el seu pronòstic pel que fa al tractament poc encoratjador.
Les lesions del cartílag articular del genoll solen afectar amb més freqüència els còndils femorals (medial o lateral) i solen ser molt simptomàtiques quan se situen en zona de càrrega de l’articulació. Molt sovint solen estar acompanyades de lesions meniscals o lligamentàries (generalment de l’LCA).
Opcions de tractament quirúrgic
Per al tractament, hi ha diferents opcions terapèutiques que variaran en funció de la localització i de la mida de la lesió, grau d’afectació articular i de demanda funcional del pacient.
- Microfractures – Nanofractures: Consisteixen en la realització de perforacions a l’os subcondral un cop raspat el llit de la lesió amb l’objectiu d’afavorir l’arribada d’unes cèl·lules anomenades “progenitores” que tenen la capacitat de diferenciar-se i formar un nou teixit fibrocartilaginós que recobrirà la zona danyada.
- Mosaicoplàstia: Està indicada quan busquem reconstruir el defecte provocat per l’úlcera al cartílag. S’utilitzen cilindres osteocondrals que s’obtenen de zones de menor càrrega del genoll i s’implanten a la zona a tractar (empelt autòleg). També es poden fer a partir d’empelt de donant (aloempelt).
- Teràpies regeneratives: Consisteixen en la utilització de biomaterials amb l’objectiu de la nova formació d’un cartílag hialí, amb més semblança al cartílag nadiu. La seva utilització ha de ser individualitzada i dependrà del tipus de lesió que presenti el pacient.
OSTEOCONDRITIS DISSECANT (OCD)
Es tracta d’una patologia que afecta pacients joves on es desprèn un fragment de cartílag juntament amb l’os subjacent. Acostuma a donar dolor i bloquejos de l’articulació. Cal plantejar inicialment un tractament no quirúrgic.
En cas que els símptomes no desapareguin, es realitza la síntesi del fragment amb cargols que s’han de retirar abans de tornar a iniciar la càrrega de l’extremitat. En els casos en què no sigui possible sintetitzar la lesió, cal optar per tècniques reparadores o regeneratives.