Especialitats en
patologies i
cirugia de genoll
El Dr. Yela Verdú té una amplia i contrastada experiència en el tractament de la patologia del genoll, així com en el tractament de la patologia esportiva que afecta al genoll.
Patologies
Artrosi de genoll
L’artrosi és una malaltia degenerativa que afecta el cartílag de l’articulació, provocant impossibilitat per a la realització de les activitats diàries i la necessitat de prendre analgèsics de manera crònica. Existeixen diverses opcions de tractament en funció del tipus d’afectació que presenta l’articulació.
Lesions multilligamentoses
Són lesions que habitualment sorgeixen com a conseqüència de traumatismes d’alta energia. Involucren lesions del lligament creuat posterior (LCP) i dels lligaments col·laterals. El seu tractament requereix un ampli coneixement de l’anatomia i la biomecànica del genoll.
Lesions LCA
La ruptura del lligament creuat anterior (LCA) és una de les lesions més freqüents al genoll. Aquest lligament és un dels principals estabilitzadors del genoll. L’objectiu de de reconstruir-lo és la restauració de l’estabilitat.
Lesions meniscals
Les ruptures meniscals són molt freqüents, podent ser traumàtiques o degeneratives. Existeixen varies alternatives per al seu tractament, ja sigui de manera conservadora –sense la necessitat d’una intervenció quirúrgica– o quirúrgiques.
Lesions del cartílag
Les lesions del cartílag articular poden afectar només al cartílag (lesió condral) o afectar, també, a l’os adjacent (lesió osteocondral). Per tant, les tècniques quirúrgiques que es poden realitzar variaran segons el tipus de lesió.
Síndrome rotulià dolorós i inestabilitat
El dolor anterior de genoll afecta a un gran percentatge de la població, provocant gran impotència per a dur a terme certes activitats. El seu estudi –tant clínic com radiològic– és bàsic per a un tractament correcte.
Tècniques quirúrgiques
Pròtesi total de genoll
Aquest tipus de pròtesi s’implanta quan l’artrosi afecta l’articulació sencera. Consisteix en substituir el cartílag danyat. Està formada per una peça que s’implanta al fèmur, una altra que s’implanta a la tíbia i, per últim, una tercera peça de polietilè –un plàstic de molta resistència– que permetrà el joc entre la tíbia i el fèmur. En alguns casos, també s’afegirà una quarta peça a la ròtula. Per a implantar una pròtesi de genoll cal realitzar quatre talls al fèmur, un a la tíbia i, si s’escau, un a la ròtula. Per a fixar la pròtesi a l’os, s’utilitzen ciments especials.
Una vegada realitzada la operació, es pot començar a carregar pes sobre la cama i a doblegar la rodilla quasi immediatament. Un bon tractament de rehabilitació serà essencial a l’hora de completar la intervenció amb èxit.
Pròtesi unicomparimental de genoll
Aquesta pròtesi és adequada quan l’artrosi només afecta un dels dos compartiments (intern o extern) sempre que el pacient compleixi una sèrie de criteris clínics i radiològics. Consisteix en realitzar talls al fèmur i la tíbia, pero només en un dels costats del genoll.
El dolor després de la intervenció acostuma a ser menor que quan es tracta d’una pròtesi total. Generalment, el temps de recuperació també és inferior. De nou, la rehabilitació jugarà un paper principal per a completar la intervenció amb èxit.
Osteotomies
Es poden realitzar osteotomies tant en la tíbia como al fèmur. L’objectiu principal és corregir la deformitat que poden presentar les extremitats inferiors. En pacients amb una deformitat en var (genolls arquejats), l’origen de la deformitat sol trobar-se a la tíbia. En aquests casos, es poden realitzar osteotomies tibials valguitzants correctors. D’aquesta manera, procedim a desplaçar l’eix de càrrega de l’extremitat cap a la part sana del genoll.
Existeixen dos tipus d’osteotomies valguitzants de tíbia (OTV), les d’addició medial –presenten l’avantatge de ser tècnicament més precises, amb el desavantatge d’una major taxa de no consolidar-se i la necessitat d’empelt– i les de sostracció externa –que són menys precises, deformen la metafisi proximal de la tíbia i, per tant, poden dificultar la posterior pròtesi total de genoll, però es consoliden ràpidament sense necessitat d’empelt. La indicació sobre el tipus d’osteotomia dependerà dels aspectes clínics, que seran valorats a la consulta.
En pacients amb deformitat en valg (genolls en X), l’origen de la deformitat sol situar-se al fèmur. En aquests casos poden realitzar-se osteotomies femorals varitzants correctores. Els tipus d’osteotomies possibles són els mateixos que per a la tíbia i es valoraran segons criteris clínics.
Actualment, el Dr. Yela lidera un projecte de guies 3D personalitzades, amb l’objectiu de millorar el resultat de la correcció planificada de forma preparatòria.